La tortuga

Les tortugues  són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.

De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.

La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l'acció

Hipopòtam

Passa el dia en grups a l'aigua dolça i al fang, ja que, en transpirar molt més que gran part dels animals, és molt vulnerable a les insolacions. Pot tancar les narius i romandre submergit durant 10 minuts, sura i és molt àgil a l'aigua. S'alimenta a terra ferma, ingerint fins a 50 kg diaris, habitualment de nit.

Malgrat el seu aire innocent, és un dels animals més perillosos per l'home, essent el més mortífer d'Àfrica. Els seus ullals mesuren 50 cm i corre fins a 45 km/h.

Lleó

Els lleons salvatges viuen a l'Àfrica subsahariana i a Àsia, amb una població en perill greu al nord-oest de l'Índia, havent desaparegut del nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i l'oest d'Àsia en temps històrics. Fa aproximadament 10.000 anys, el lleó fou el mamífer terrestre gran més estès després dels humans. La seva distribució cobria la majoria d'Àfrica, gran part d'Euràsia, des de l'oest d'Europa fins a l'Índia i a Amèrica, des del Yukon fins al Perú.

Zebra

Les zebres són un dels animals més coneguts d'Àfrica, on habiten en una varietat d'ecosistemes incloent-hi planes d'herba, sabanes, regions boscoses o amb arbusts, muntanyes i turons costaners. Són especialment cèlebres per les seves característiques ratlles negres i blanques, que no varien únicament entre espècies sinó també d'un individu a l'altre, i per la seva crinera erecta. A diferència dels seus parents més propers, els cavalls i els ases, les zebres mai no han estat realment domesticades.

La granota

Granota és el nom d'ús generalitzat per designar diversos amfibis de l'ordre dels anurs. Concretament, es refereix a tots els membres d'aquest ordre que no tenen la pell rugosa a l'esquena, ja que aquests se solen anomenar gripaus. Aquests amfibis viuen generalment a llocs d'aigües dolces com estanys i rius. La diferència entre las paraules granota i gripau són populars i d'ús comú, no noms científics pertanyents al vocabulari tècnic dels biòlegs especialitzats en el tema.

La taràntula

S'anomena taràntula, originàriament, un tipus d'aranya gran de la família dels licòsids, especialment del gènere Lycosa. Més concretament, es refereix a l'espècie  pròpia del Mediterrani, i per això també se l'anomena taràntula mediterrània.

L'àguila

Àguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie de ocells rapinyaires diürns, que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques. No es tracta d'un clade, ni la denominació té valor filogenètic, tot i que la major part (però no totes) són ubicades a la família dels accipítrids.

En general les àguiles són grans aus amb un fort i ganxut bec, d'hàbits caçadors, freqüentment amb el tars cobert de plomes i urpes poderoses. Ales llargues que els permeten volar a gran altura. Nien en arbres o en penya-segats. Hi ha representants en gran part del món.